(suspir.....suspir molt llarg)
perdoneu, però avui necessito arrencada per poder escriure sense que els ulls se m'omplin de llàgrimes i no vegi be la pantalla,.....crec que serà impossible...
Avui, estava a la feina, i una de les del laboratori diu...ha trucat el de vigilancia (si truqueu a la meva bodega un dissabte truqueu alla) que l'avi de la maria esta xungo o no se que...i resulta que al laboratori treballa una maria que li diem minki. Total la truca l'altre del laboratori i ella li respon que no té avis....ha trucat a vigilancia altre cop, i com que jo he sentit la conversa li he dit si havia deixat un cognom o un numero de mobil....
al mateix temps que la noia del laboratori començaca a escriure les 3 primeres xifres del mobil de la meva mare el cor se m'ha parat....NO! he pensat....
i efectivament era el mobil de la meva mare....
He demanat de trucar des de la bodega (aqui el meu mobil no funciona) intentant no vessar cap llàgrima...he pujat al pis de dalt que era on es podia trucar amb la calma, i al sentir la meva mare dir-me que l'avi s'havia mort no he pogut contestar....m'havia quedat sense paraules. L'únic que em sortien eren llàgrimes (com ara mateix)....perdoneu que sigui bruta, però és xungo no poder ser amb la familia en aquest moment, estar a 10.000 Km, i pensar que ni tan sols tindré una abraçada d'algu de vosaltres.....perdoneu-me si escric paraulotes, però joder, joder joder i joderrrrrr!
No sabeu la rabia que em fa no poder ser-hi......per dir adéu al meu avi,....a l'avi joan de la carbassa gran, .....al meu padrí,....a l'avi que t'esbroncava perquè no et podies tirar sobre els fesols que s'assequen (fer com el que fas sobre la neu, un angel), ...... però ell t'estimava com ningú! Amb el seu somriure.
Sempre ben pentinat! Sempre amb la seva colònia! quan eres petita es treia les dents de sota (postisses) per fer-te mig por mig riure.....
sempre xiulant al canari, dient noieeeeeeeeeeeeeeeeeeee?!!
amant dels gats però alhora no els volia.....
sempre seras tu, i sempre seras dins del meu cor, dins del nostre cor!
Gràcies per ser-hi sempre avi! perdona per aquest cop fallar-te jo i no poder venir......
Em vas prometre que ens veuriem a la tornada,....com a mínim ens vam veure la setmana passada per skype!
Ara si, ara pots descansar, sempre que prepari un foc, et recordaré, sempre.....en tots els petits detalls de la vida que em vas ensenyar tu seras al meu costat!
Ves amb l'aire, desfes-te al mar, torna a la terra que tan t'ha donat!
Adéu Avi Joan de la Carbassa Gran.......Adéu!
Molt maco Mariona, de debò. Pensa només en les coses bones, que com bé escrius, n'hi ha moltes. Ànims :)
ResponEliminaJoer pri.... M'has fet plorar molt... Acabo d'arribar a Lloret despres de fer Rennes-Paris-Barcelona-Lloret. pero com dius tu, en aquests moments s'ha d'estar amb els que mes t'estimen i mes l'han estimat. Tranqui, je jo soc aqui per tu i per la Nuri ( que esta a Córdoba). Un petonas!
ResponEliminagràcies!!!!!
ResponElimina