11.2.12

09/02/2012 17:04h (hora catalana)

Terminal 1 - Aeroport de BCN - Porta D21
L'aire de l'aeroport és fred i sec, molt sec. Crec que el fan així per secar-te les llàgrimes per si plores a una despedida.
Miro per la finestra. Fa garirebé 2h que m'he despedit dels papes (al control policial, perquè si fos per mi i per ells s'haguessin quedat fins l'últim minut al meu costat). Quan els he dit adéu m'he hagut de girar depressa perquè em venien ganes de plorar, ja tenia els ulls plens de llàgrimes, ja hi veia borrós, he passat el control i quan tenia els ulls una mica més secs, m'he girat per dir adéu amb la mà....i ells estaven mirant aviam si em girava i tots orgullosos de mi saludaven novent el braç d'un costat a l'altre. Aquí no m'he girat, estava tan lluny que si plorava no ho veien. Em poso el cinturó agafo l'equipatge de mà, em giro.....i veig el meu pare abraçant a la meva mare mentre s'allunyaven cap a la porta de sortida. Ja no em podia fer enrere.
En aquell moment em vaig preguntar perquè ells estàven orgullosos de mi....
perquè me'n vaig a Argentina tota sola 3 mesos sense conèixer a ningú a treballar....suposo, però no saben el que m'ha costat decidir-me. No el dir que sí a l'oferta de feina, sinó al comprar el bitllet, a passar el control i deixar-los enrere, no només a ells, a tots i a tot!
Ja trobo a faltar casa, els papes, l'oriol, l'escalfor del foc, el mixo, els amics, toi,...però aquest cop he decidit una cosa (a França no ho vaig saber fer fins que portava un any) quan arribi allà vull posar en pràctica una frase que em vas dir un dia.
"No pensis en mi cada dia, però no m'oblidis"
Prometo no pensar en tot el que deixo enrere, i mai oblidar-lo, és més, ho recordaré amb un Somriure d'orella a orella, mai amb pena ni enyorança.
VE L'AVIÓ!!!!!! Està "aparcant" li faré una foto per posar-lo a aquest escrit que posaré al blog (ara l'escric a una llibreta perquè a BCN pagues el Wifi...i va a ser que no!)
pujaré a l'avió d'aquí poc, m'han tremolat les cames tot el dia, ahir no vaig dormir be i tinc un nus a l'estomac, només em tranquilitza la teva veu....gràcies per ser-hi!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada