He arribat a la bodega amb el Matias, i el de seguretat ens ha parat i ens ha dit...han trucat des d'Espanya preguntant per la Mariona, diuen que truqui....
jo ja m'he quedat morta.....el Matias deia tranquila que no sera res....
Arribo al laboratori....
truco,.....em respon el papa....-
li dic que ha passat?!
res, volia saber quan tornes i a quina hora?...
...com em truques per dir-me aixo? que ha passat?
Mariona,.....(amb la veu tremolosa) m'he quedat sense pare!......
(silenci)
.......
merda! he pensat.....
perquè!? perquè? com en 3 mesos pots perdre els 2 avis estant a 10.000Km de casa?.....sóc gafe? què passa?
(Papa, perdona si he posat això i no volies que ho poses, però no saps quan mal m'ha fet aquesta frase, quan mal em fa no estar a casa, abraçar-te 10 min fins que se'm passi la plorenera un i altre cop fins que assimili que l'avi s'ha mort,....que fa 2 mesos es va morir l'avi Joan, que no els he dit adéu a cap dels dos....que em sento culpable per estar aquí, a 10.000Km....se que penses que és la vida i tot el que tothom em diu, però es fa dificil estar a 10.000Km. No et culpo ni culpo a ningú, però en aquest moment vull estar amb vosaltres!)
Volia enviar flors, però l'àvia m'ha dit que no....que resi un pare nostre....i així he fet!
vaig a veure si puc escriure algo per la missa de demà!
Adéu àvi Lluis, ara ja estàs al cel, descansant en pau....tranquil!
.........amb l'àvi Joan! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada